dimarts, 8 de gener del 2013

Primera dona assassinada al 2013


04.01.2013

Una dona de 33 anys va ser degollada pel que sembla per la seva exparella, un home que es va lliurar voluntàriament en la Prefectura de la Policia Nacional a València, on va confessar ser l'autor de la mort.


La dona víctima tenia dos fills, un d'ells amb l'agressor, segons ha confirmat la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, després de la concentració convocada en repulsa a aquest primer cas de violència de gènere de 2013.


Els fets van ocórrer poc abans de les 23:00 hores al carrer Cirilo Amorós d'aquesta localitat valenciana, quan l'home, de 39 anys, “va estar esperant " a la dona, amb qui havia mantingut anteriorment una relació sentimental, i després de “una discussió i un forcejament " li va agredir amb un arma blanca, tal com han precisat la delegada i fonts de la Guàrdia Civil.


Gens més conèixer-se els fets, ha prosseguit Sánchez de León, els agents de la Guàrdia Civil tenien identificat al presumpte autor, encara que la detenció no es va produir, atès que “ell mateix, sentint-se acorralat, es va lliurar”. Així, l'home es va personar a les 00:12 hores en la Prefectura Superior de Policia Valenciana, des d'on es va avisar a la Guàrdia Civil, a qui correspon per demarcació realitzar les diligències del cas, i li van lliurar el detingut.


Els veïns del carrer Cirilo Amorós han afirmat que van sentir crits i insults, que van tractar de persuadir a l'agressor perquè deixés d'apunyalar-la i que ho van veure anar-se en un cotxe a gran velocitat.


Així ho han relatat als mitjans de comunicació alguns veïns, que avui mostraven la seva consternació pels fets i que han coincidit a assegurar que no coneixien ni a la jove ni al seu presumpte agressor i que cap dels dos vivia al poble.


Juan Antonio Balaguer viu a pocs metres d'on van succeir els fets, enfront del número 30 del carrer Cirilo Amorós, i va ser un dels primers que va baixar al carrer en escoltar forts crits des de la finestra del seu domicili, perquè creia que era una baralla i no sabia el que estava passant.


“Quan li vaig cridar que la deixés anar, va seguir apunyalant-la i això em va espantar i vaig pujar a cridar a la Policia”, ha relatat aquest veí als periodistes.


Balaguer ha explicat que no coneixia a la dona, però que anava a visitar a algú a la casa d'enfront de la seva i que tenia aparcat el cotxe al mateix carrer amb la finestreta baixada, per la qual cosa no sabia si arribava o si ja se'n anava.


Lolita Andrés regenta la floristeria que hi ha en el xamfrà del carrer i viu al costat de l'habitatge que la jove morta suposadament anava a visitar.


“Vaig sentir socors, socors” i quan sortim la noia estava en el sòl tota tacada de sang”, ha explicat i ha comentat que els metges van tractar de reanimar-la però “ja està morta”.


La veïna també ha assegurat que “no havia vist” anteriorment ni a la víctima ni a l'agressor qui, segons ha indicat, “semblava que estava preparat per quan ella sortís”.


Una altra veïna, María, ha manifestat que sobre les 22:30 va escoltar “que algú demanava auxili i a gent que deia que la deixés anar i la deixés” i, posteriorment, per la finestra va veure “un cotxe negre sortir a tota pastilla”.


“Quan vaig baixar la noia estava tirada en el sòl en un toll de sang i la cara no se li veia de tanta sang que tenia”, ha afirmat la dona, qui també ha comentat que a la víctima “no la coneix ningú –a Benaguasil- i al noi tampoc”.



L'alcalde de Benaguasil, José Joaquín Segarra, ha presidit una concentració de repulsa aquest migdia, amb cinc minuts de silenci. A més, en el municipi onegen les banderes a mitja asta i es declara jornada de dol.
*Informació extreta de:
 http://www.levante-emv.com/sucesos/2013/01/04/le-grite-soltara-siguio-apunalandola/964367.html

11 comentaris:

  1. Es esgarrifan sentir aquestes coses, quina pena que tot i l'avenç que hi ha en aquest país encara succeixin coses com aquesta, és important fer difusió per la lluita contra els maltrctaments! El blog és molt interessant, ànims i seguiu així!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per escriure Sandra Núria i Mariona!
      I tant que ho es d'esgarrifan tot això i mes en el segle que estem! esperem que amb aquest blog per poc que sigui ajudi algo!

      Elimina
  2. La veritat és que sembla mentida que al segle XXI i en el teòricament anomenat primer mon encara passin aquestes coses.

    Vull pensar que estem avançant en la direcció correcta però, sembla que encara queda molt camí per recorrer.

    El blog... una molt bona iniciativa. Sempre es bo donar a conèixer aquest tipus de noticies. Estem tan i tan acostumats a sentir-les que de vegades no ens adonem de la seva importància. Endavant i molta sort!

    Yolanda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Yolanda per el teu comentari!

      Nosaltres també pensem que encara queda molt camí per recorrer, però encara que sigui poc a poc hem de continuar!

      Saludoss!!

      Elimina
  3. parece mentira que en pleno siglo XXI,sucedan cosas tan terribles como estas.Aunque se a avanzado mucho a nivel legislativo en este tema parece que cada día que pasa sociedad esta un poco mas enferma pero vosotras desde este blog podéis hacer mucho por la causa, enhorabuena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias David por escribirnos!

      Esperemos que lleves razón y podamos hacer algo, por poco que sea, por esta causa.

      Saludos!

      Elimina
  4. Mucha gente esta torcida, paso antes, pasa ahora y va a seguir pasando hasta el fin de los tiempos lamentablemente.
    Por lo menos hay gente ayudando de una manera u otra para que deje de pasar. Seguir adelante.

    Saludos

    Sabato

    ResponElimina
  5. Tan avanzada la humanidad en algunos aspectos y siguen pasando este tipo de casos... porque la mente humana está enferma, el hombre es el único animal que mata por placer, es sanguinario, sólo hay que ver la "fiesta nacional de España"...los toros, disfrutar del sufrimiento y la agonía hasta la muerte. Que podemos esperar?
    Se podría empezar con endurecer las penas de este tipo de delitos, seguro que se lo repensaría más de un asesino potencial...
    Hay que dar todo tipo de facilidades a las víctimas y concienciarlas de que tienen que ser fuertes y apartarse del mundo del maltrato como sea, pero por otro lado, la difusión en exceso de este tipo de casos creo que puede dar ideas y animar a maltratadores a hacer lo mismo, por lo que es un tema delicado.

    Saludos!

    ResponElimina
  6. Es un poco difícil decir con certeza que es en lo que fallamos respecto a este tema y porque siguen pasando este tipo de cosas. Pero lo que esta claro es que el sistema que se aplica es defectuoso.
    Comparto opinión con lo que dice Miriam respecto a la difusión y el boom mediático que tiene el maltrato a que anime a los agresores a seguir con este tipo de conductas y que en vez de ayudar a acabar con el problema lo magnifique.
    Como todo creo que la base esta en la educación que se recibe por parte del sistema que aunque haya "avanzado" sigue siendo patriarcal y el papel de la mujer en la sociedad es diferente al del hombre y hay que empezar a replantearse seriamente este problema.

    Saludos a todxs.

    ResponElimina
  7. La verdad es que este es un tema muy interesante, y que lamentablemente dará para muchos blogs, pues no parece verse el fin. Muchos creían que con la ley de violencia de género, se acabaría con el problema de la violencia de género, pero como confirman los datos, no ha sido así. Y es que este “problema” nuestro, no se resuelve a golpe de ley, ni de un día para otro.
    Uno debería preguntarse ¿de dónde viene la violencia de género? Pues bien, para mi viene de algo que tiene que ver con una sociedad desigual, donda la mujer es la que sale peor parada, pero no la única. Además, una sociedad que genera violencia, donde la competitividad es un valor clave, el sentirse encima del otro hace sentir bien, aunque este otro sea tu mujer y compartas techo (y lecho)con ella
    Para cambiar esta situación, como ya he dicho no vale con una ley. Es un trabajo mucho más de fondo, es un trabajo de concienciación, de cambio de parámetros, de cambio de valores. Por eso, en este tema, todos tenemos algo que ver, mucho o poco pero algo. La buena noticia, es que también todos tenemos en nuestras manos, algo, ya sea parte grande o pequeña de la solución. Día a día, en nuestras parcelas o parceliats de vidas, podemos dar ejemplo, de lo que es la no discriminación, la no-violencia, podemos fomentar nuevo valores a aquella personas que rodean nuestro día a día, podemos generar debate y reflexión sobre el tema, podemos cambiar parte de la historia.
    Es por eso que creo que este blog es un buen espacio para debatir, para reflexionar, desde aquí os felicito por abrir este tipo de herramientas, que nos ayudan a re-pensar el tipo de sociedad en la que vivimos y como aportar nuestro granito de arena para mejorarla Felicidades!


    Mireia García

    ResponElimina
  8. S'ha de reconèixer també que el masclisme ha adoptat amb el pas del temps, formes cada cop més subtils, formes tolerades socialment, que potser no identifiquem com masclistes però igualment denigren a la dona. Encara que no siguem conscients, vivim en una societat on les llibertats de la dona continuen estan molt per sota de les de l'home. I com a consequència de la difusió d'aquestes actituds als mitjans de comunicació, als centres educatius i a les families es fomenta una normalització del maltractament de genere que ens fa reaccionar d'una manera indiferent enfront el problema i d'alguna manera això ens convertiex en espectadors i en còmplices de la violència.
    No podem tolerar el masclisme ni el sexisme en cap de les seves formes; ni el que s'exerceix sobre altres dones ni el que s'exerceix sobre nosaltres mateixes.

    ResponElimina