HISTÒRIA

No fa encara gaires anys que a l’època de Franco, per ser mes precisos, s’admetia que “l’home podia corregir físicament a la seva dona i als seus fills sempre que no els deixarà esguerrats”. Això que pot semblar demencial, encara segueix formant part de la mentalitat de no pocs homes.

Fa pocs anys que les dones, van vencent el por i la vergonya, i s’han atrevit a denunciar aquest tipus de violència. Tot i que encara els hi queda molt camí per recórrer.

En algú moment de la nostra civilització el matriarcat va passar a millor vida. El politeisme inherent a la majoria de les civilitzacions va donar pas al monoteisme i als deus masculins, amb els que la devaluació de la figura femenina va quedar revestida d’arguments divins.

Es ben conegut que la Bíblia, en general, no deixa en un bon lloc a la dona. Ja en el primer llibre, “Gènesis” s’argumenta que la creació de la dona va ser perquè no era bo que l’home estigués sol. L’aparició de la dona, llavors, no sembla tenir una gran rellevància mes que la d’acompanyar i servir a l’home. No molt més tard es presenta a Eva com la culpable del pecat original, i així fins al dia d’avui.

Quan algú com Aristòtil, considerat com una de les figures mes rellevant de l’historia de la humanitat, afirmava que les dones eren “homes mutilats” i en definitiva, essers inferiors amb escassa capacitat per raonar, això deixa bastant clar que hi ha alguna cosa  que no funciona des de fa segles.