dimarts, 15 de gener del 2013

CATARSI JUDICIAL A L’ÍNDIA

La justícia de Nova Delhi acusa formalment cinc dels detinguts per la violació múltiple i mort d'una jove en un autobús 

Creixen les veus que se sumen a la reclamació del pare de la víctima d'aplicar la pena de mort als inculpats


04/01/13 02:00 - NOVA DELHI 

No és una violació més de les que cada vint minuts tenen lloc de mitjana a l'Índia. Aquesta, protagonitzada per sis homes el 16 de desembre en un autobús i que va acabar amb la mort d'una jove de 23 anys, ha sacsejat el país fins al punt d'obrir el debat sobre la quotidianitat de les agressions sexuals, un tema tabú fins ara. La violació ha inflamat la ira dels ciutadans, que s'han manifestat en els carrers de les principals ciutats índies per clamar justícia. I la justícia responia ahir amb la inculpació de cinc dels sis detinguts pel cas, a qui acusa de violació, assassinat i conspiració criminal. El sisè és menor d'edat i se'l jutjarà a part. La noia, la identitat de la qual no s'ha fet pública en compliment de la llei índia per als casos de violació, va morir dues setmanes després en un hospital de Singapur a causa de les ferides causades per l'atac brutal. 

L'Índia condemna l'assassinat amb la pena de mort, però no la violació. El pare de la noia dóna suport a les crides multitudinàries perquè els responsables del crim acabin a la forca. “Tot el país demanda que aquests monstres siguin penjats i jo hi estic d'acord”, va afirmar als periodistes des de casa seva, en el municipi de Mandwara Kalan, a l'estat d'Uttar Pradesh. La noia va néixer en aquesta localitat del nord, però la família es va mudar a la capital. 

Pel cas d'Amanat, nom fictici amb què es coneix la víctima, s'ha obert el primer judici ràpid per violació de l'Índia, però hi ha el temor que un procés veloç per calmar les ires populars pugui perjudicar l'equanimitat. 

Canvis en el codi penal 

Abans de l'incident, el Parlament ja tramitava una reforma del codi penal, que data de 1860, que clarifica la definició de violació. S'espera que en el context actual s'endureixin els càstigs i s'inclogui la castració química i la pena capital per als agressors. De fet, la forca, tot i permesa, no és habitual al país. L'últim cop que es va utilitzar va ser, després de vuit anys, el novembre passat, quan l'únic autor supervivent dels atemptats de Bombai del 2008, el pakistanès Mohamed Ahmal Kasab, va ser executat. 
*Informació obtinguda del diari el Punt Avui.


5 comentaris:

  1. Es indignante que en pleno siglo XXI se sigan dando situaciones de violación tan extremas como las de la india, pero como punto positivo es alentador que se estén levantando estas mujeres a protestar y a luchar por sus derechos. Este es un blog muy interesante para seguir estos temas de cerca.

    ResponElimina
  2. Estoy de acuerdo totalmente con lo que dice Gema. Es indignante.

    ResponElimina
  3. Desde luego Gema, llevas toda la razón, esperemos que con esto que esta pasando en la India, sea un pequeño paso para que la situación empiece a cambiar, aunque sea pasito a pasito.
    Muchas gracias, por tu participación!

    ResponElimina
  4. L'opinió que em mereix aquesta notícia és que cal que la justícia actui de manera ràpida contra aquests criminals. Crec que amb això tothom hi pot estar d'acord. El que també tinc molt clar és que l'enduriment de lleis no solucionarà el problema de fons. L'accés a l'educació a la Índia es bastant precària i desigual degut a les divisions existents per motius de riquesa, casta i religió.
    L'economia de la Índia ha crescut molt en els darrers anys, però les desigualtats persisteixen. L'avarícia dels poderosos fa que en moltes zones rurals i perifèriques els nens i nenes no puguin ni anar a l'escola, ja que la seva família els obliga a treballar i portar un sou a casa. Em sembla evident que amb l'educació adequada molts d'aquests nois no cometrien delictes.
    Així que em sembla correcte denunciar les violacions i qualsevol delicte que s'hagi comès, però denunciem també la injustícia que fa que en un país on econòmicament s'està creixent de manera destacada, un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans, com és l'educació no sigui un dret per a tothom.

    ResponElimina
  5. Hola Jordi!
    Compartim la teva reflexió, de fet com dius la justícia molts cops no és justa i amb aquest casos a vegades no ho és, tens tota la raó amb que l'enduriment de les lleis i penes no solucionarà el problema, però pot ser que ajudi amb aquesta lluita i que redueixi el numero, i si a més a més s'hi pogués sumar una bona educació segur tot seria més fàcil i també contribuiria.
    Gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina